Vigilància de la Salut

La vigilància de la salut és l’eina que utilitza la medicina del treball per fer seguiment de la incidència que les condicions de treball tenen sobre la salut dels treballadors.

L'objectiu principal de la vigilància de la salut és la protecció de la salut, amb la finalitat de promoure la prevenció de malalties derivades del treball.

Se centra en la recollida, l’anàlisi i la interpretació sistemàtica de dades sobre els riscos i els problemes de salut dels treballadors amb la finalitat d’adoptar les mesures preventives adequades.

Aquesta funció la duen a terme els professionals sanitaris del servei de prevenció.

Què ens aporta la vigilància de la salut?

• Identificar danys i riscos: la vigilància de la salut no només permet detectar danys en la salut, sinó que, a partir dels que es troben, detectar nous riscos o riscos que havien passat desapercebuts.
• Adaptar el treball a la persona: conèixer les característiques, els antecedents i l’estat de salut dels treballadors és bàsic per poder adaptar al màxim el treball a cada persona.
• Avaluar les mesures preventives: la recollida de dades sobre l’estat de salut dels treballadors permet saber si les mesures i les actuacions preventives adoptades per l’empresa han estat efectives.
• Proposar intervencions preventives.
• Descriure i analitzar les tendències sobre l’estat de salut dels treballadors i la seva evolució.

Tipus de vigilància de la salut

La vigilància de la salut té dues formes complementàries i relacionades de tractar la informació sanitària dels treballadors:

• Vigilància de la salut individual. (VSI)
• Vigilància de la salut col·lectiva. (VSC)

1. Vigilància de la salut individual (VSI)

És la recollida d’informació que fem de cada treballador en particular. En general, consisteix a fer una exploració mèdica periòdica dels treballadors amb l’objectiu de millorar-ne la salut i prevenir les malalties. La vigilància de la salut individual pot fer-se utilitzant diverses eines:

• Qüestionaris de símptomes: útils en patologies d’inici lent i progressiu en les quals predominen els símptomes subjectius. Són útils, per exemple, en els trastorns musculoesquelètics, en els quals el principal símptoma és el dolor.
• Control biològic: mètode per valorar el nivell d’exposició dels treballadors als agents químics i el risc que representa per a la seva salut.
• Proves de detecció precoç (cribratge): s’apliquen per detectar, de forma precoç, trastorns de la salut en individus aparentment sans. Les persones que donen positiu hauran de ser sotmeses a les proves diagnòstiques que calguin per confirmar el resultat del cribratge i arribar a un diagnòstic definitiu.
• Reconeixements mèdics: són el mitjà principal per realitzar la vigilància de la salut individual. Consisteixen a utilitzar conjuntament qüestionaris, entrevista, control biològic, proves de cribratge i exploració física de manera periòdica amb la finalitat de saber quin és l’estat de salut i detectar-hi canvis.

Com ha de ser la vigilància de la salut individual?

• Garantida per l’empresari: l’empresari té l’obligació d’oferir la vigilància de la salut als seus treballadors.
• Voluntària per part del treballador: en principi, no es pot obligar cap treballador a sotmetre’s a vigilància de la salut sense el seu consentiment, llevat que:

1. Sigui imprescindible per avaluar els efectes de les condicions del lloc de treball sobre la salut dels treballadors.
2. Calgui verificar si l’estat de salut del treballador pot constituir un perill per a ell mateix o per a tercers.
3. Ho estableixi una disposició legal en relació amb la protecció contra riscos específics i amb les activitats de perillositat especial, com, per exemple, treballadors que estan exposats a l’amiant, al soroll o a les radiacions ionitzants.
    

• Específica en funció dels riscos inherents a la feina: les proves i els reconeixements han d’estar relacionats amb els riscos de cada lloc de treball i han de ser tan poc molestos com sigui possible i proporcionals al risc.
   
• Confidencial: l’accés a la informació mèdica està restringida al treballador, al personal mèdic responsable de la vigilància de la salut i a les autoritats sanitàries. L’empresari i els responsables de l’empresa en matèria preventiva han de ser informats de l’aptitud del treballador per al desenvolupament del seu lloc de treball i de la necessitat d’introduir o millorar les mesures de protecció i prevenció.
• Gratuïta: el cost de la vigilància de la salut és gratuïta per al treballador.
• No discriminatòria: els resultats de la vigilància de la salut no s’han d’utilitzar amb finalitats discriminatòries ni en perjudici dels interessos dels treballadors.
• Sotmesa a protocols específics: aquests protocols han d’establir la periodicitat i els continguts dels exàmens de salut que marca el Ministeri de Salut.
• Prolongada més enllà de la finalització de la relació laboral quan els riscos inherents a la feina ho fan necessari (exàmens postocupacionals).
• Aquesta tasca la duu a terme personal sanitari especialitzat en medicina del treball i altres especialistes en funció de les necessitats.
• Documentada: s’ha d’elaborar i conservar la documentació sobre els resultats i les conclusions del control de la salut dels treballadors.

2. Vigilància de la salut col·lectiva (VSC)

És la recopilació de dades epidemiològiques poblacionals sobre l’estat de salut dels treballadors en relació amb els riscos laborals per planificar la prevenció. Interessa la visió de conjunt de la població (d’una empresa, un grup d’empreses, un sector, etc.).

La VSC permet adaptar la prevenció a la realitat de l’empresa, atès que ens dona una visió global de l’estat col·lectiu de salut en relació amb l’ambient laboral.